Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris recerca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris recerca. Mostrar tots els missatges

divendres, 2 de febrer del 2024

Recerca sobre el pessebrisme a Castellar. Presentació de la revista Plaça Vella, núm. 64

Ahir vam presentar el número 64 de la revista Plaça Vella. Aquesta publicació, que porta a terme el Centre d'etudis i Arxiu d'història de Castellar del Vallès, conté dotze articles que son el fruit de la recerca sobre el pessebrisme que s'ha portat a terme en els dos darrers anys fruit de la col.labortació entre aquesta entitat i el Grup pessebrista.

Es tracta d'una recerca de caire etnogràfic, que pretén contextualitzar i interpretar els fets, més que no pas una recerca de caracter històric. Per això després de posar en ordre tota la documentació s'ha procedit a fer diverses entrevistes tant a pessebristes com a persones que podien aportar algun testimoni relacionat amb els pessebres.

Per tal de tenir una mirada àmplia sobre el pessebrisme a Castellar i no centrar la recerca únicament en el Grup pessebrista s'han explorat també els pessebres de l’Escola Immaculada, els pessebres que fa l’esplai Xiribec, els pessebres que es fan al centre excursionista i el pessebre que es munta a l’altar de la Capella de Montserrat. Malauradament dels pessebres que es feien a l’Escola Pia no en queda cap rastre documental.

Els dotze articles publicats aporten dades noves respecte als textos que ja hi havia publicats i sobretot tenen molta cura de la documentació de les fonts que hi ha al darrere de cada una de les dades, majoritàriament provients del setmanari La Forja i posteriorment de l'Actual. 

En la presentació d'ahir vaig posar en valor tres característiques identitàries del Grup pessebrista: la creativitat, la innovació i el diàleg amb el context social. Ho vaig exemplificar amb trets relacionats amb l'estil propi de fer els pessebres, amb les opcions sobre la forma de gestionar l'entitat i amb les innovacions, no només tècniques sino també relacionades amb la forma de presentar els pessebre i l'exposició en general.

L'acte va continuar amb la intervenció de la Carme Guiu, néta de Vicenç Girbau, fundador del Grup pessebrista,  que va glosar la figura del seu avi i la seva experiència com a nena que aprenia a fer pessebres, de Jaume Muntada qui enguany celebrarà els cinquanta anys com a membre del grup que va explicar anècdotes de la seva llarga vida de pessebrista i que va fer un entranyable recordatori del seu pare Joan Muntada i , finalment, d'Adrià Rodríguez qui va explicar la seva experiència com a nen que assistia al taller de pessebres i actualment com a responsable de la formació de nous pessbristes.


 


dissabte, 20 de gener del 2024

Pessebres als cims. Els pessebres a la Castellassa de can Torras.


Ahir vam poder gaudir d'una de les activitats relacionades amb la recerca que estem portant a terme sobre el pessebrisme a Castellar. La taula rodona en la que van participar Josep llinares, Albert Antonell i Rafel Serra, formava part dels Tallers de Memòria oral promogudes pel Departament de Cultura de la Generalitat.

L'excursionisme és una activitat humana de carcàter transversal. La podem vincular a moltes d'altres facetes de l'ésser humà i, tradicionalment un d'aquests vincles és amb l'espiritualitat popular. Portar imatges de la Mare de Déu de Montserrat a cims o avencs, posar creus als cims de les muntanyes i, sobre tot, instal.lar pessebres aquells indrets significatius de la comunitat. Són incomptables les entitats excursionistes que fan aquesta activitat pels voltants de Nadal.

A Castellar del Vallès, des de fa 58 anys, es porta un pessebre al cim del monòlit de la Castellassa de can Torras, al massis de la muntanya de sant Llorenç. Josep Llinares ens explicava com un grup de joves molt joves van proposar la idea als responsables del centre excursionista. Tot i que no hi havia escaladors a l'entitat, com que els joves acabaven de fer un curset d'escalada els van donar suport per iniciar aquesta aventura. El primer pessebre el va fer el mateix Josep amb un fanalet que va aconseguir i, com que no tenia vidre, va tallar un pot de Nescafé per poder fer-li un vidre.

El fet de que entre els membres del centre excusrionista hi havia diversos pessebristes va propiciar una de les particularitats d'aquesta aventura castellarenca, cada any el pessebre que es puja a la Castellassa és diferent. Aquest vincle entre pessebristes i excusrionistes ha portat també a que els pessebres de cada any s'hàgin conservat al local del centre excusrionista. Aquestes dues característiques fan especialment singular aquesta activitat.

Els pessebres han estat construïts per quatre membres de l'entitat: Gonçal López, Joan Muntada (que només el va fer un any), Albert Antonell i Josep Llinares. Antonell destacava que entre els autors es poden veure com a tres línies de traball diferents. En Gonçal feia uns pessebres molt "excursionistes" aprofitant elements propis d'aquesta activitat (una llanterna, una carmanyola, un plat, unes botes de muntanya). El propi Antonell explicava que la seva font d'inspiració per fer els pessebres eren objectes que trobava en brocanters. D'altra banda els pessebres de Josep LLinares tenen una inspiració molt més artística.

Finalment, Rafael Serra va explicar la seva experiència com a escalador que molts anys ha pujat el pessebre, sempre amb la mateixa motxilla vella d'en Josep Sors que aquest any han portat a un sabater per que la restauri. Els pessebres es fixen amb filferro en uns claus que ja hi ha instal.lats al cim. Passades les festes de Nadal els escaladors tornen a escalar la Castellassa per recuperar el pessebre. Al llarg dels anys s'han recuperat tots excepte tres. En Josep Llinares va anunciar que està tornant a fer els pessebres perduts a partir de les fotografies que hi ha.

Des del públic, la Maria Muntada va explicar el ritual propi d'aquesta activitat que va qualificar com a Festa Major del centre excursionista. El grup de joves de l'entitat s'encarrega de portar el pessebre a peu des de Castellar, el grup infantil s'opupa del tió o del patge reial que algun any ha assistit. Quan és l'hora de pujar el pessebre aquest passa per les mans de tots els assistents fins que el mes gran i el mes petit dels assistents el lliuren als escaladors. La pujada del pessebre es fa sempre dos caps de setmana abans de Nadal amb previsió de que si fa mal temps sempre hi ha un altre cap de setmana de marge. No s'ha hagut d'anul.lar mai l'activitat havent-se fet amb pluja neu i boira. Un detall molt important és que uns dies abans de fer la pujada del pessebre hi ha un grup que va anetejar el camí d'herbes per facilitar així la pujada de tota la gent.

L'activitat es va cloure amb la visita de  tots els pessebres conservats i exposats a la sala del primer pis del Grup Pessebrista que van poder ser comentats pels ponents.