El FES TA FESTA és un programa rediofònc dedicat a la cultura popular que emet per internet i també en col.laboració amb moltes emissores locals de Catalunya. Porten més de 800 programes. Des de ja fa uns quants anys col.laboro amb la redacció de petiots espais sobre pessebrisme que s'emeten durant els dies propers al Nadal.
Aquesta teemporada porem escoltar:
1- Els Reis, il.lusió i màgia al pessebre
El llibre no és només un recull cronològic, sinó que ofereix una mirada més reflexiva que històrica. A través de quatre eixos temàtics, repassa les set dècades de trajectòria del Grup Pessebrista. Aquests eixos coincideixen amb els criteris que la UNESCO estableix per reconèixer una activitat com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat:
Tradicional, contemporani i vivent
Integrador de cultura
Representatiu
Basat en la comunitat
La presentació ha comptat amb la participació de la presidenta del Grup, Carme Guiu; el president de la Federació Catalana de Pessebristes, Ramon Albornà; i l’alcaldessa de Castellar, Yolanda Rivera, que ha clos l’acte amb unes paraules de reconeixement.
Un vespre emotiu que posa en valor la força del pessebrisme com a expressió artística, cultural i comunitària.
Aquesta setmana han publicat a L'ACTUAL aquest article on parlo del pessebre com a tradició, com a transgressió i com a element de la cultura que evoluciona. El text va acompanyat d'una il.lustració de Joan Mundet.
La revista de pensament cristià FOC NOU publica un podcast sobre el pessebre en el que amablement em van convidar a participar. Podeu escoltar-lo aquí
Avui han publicat un article al Periòdico en el que reflexiono sobre els pessebres de la Plaça de Sant Jaume.
És un gran goig que precisament en aquesta revista que commemora el vint-i-cinquè aniversari hi hagi publicat el darrer article sobre la recerca que vaig portar a terme a partir del pessebre de Vilanova de l'any 2021. Si fa uns dies ens fèiem ressò de que la revista Antropologia Experimental havia publicat un extens article sobre tota la recerca, ara podem llegir enm català un resum una mica més ampli del que es va publicar a la revista Naixement.
Tot plegat fa que una vegada tinguem el pessebrisme com a objecte de recerca i de publicacions i això és molt bona notícia, especialment quan anhelem el reconeixement del pessebrisme com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Ja fa gairebé un any que vaig presentar aquest article en una interessant revista científica d'antropologia que publica la Universidad de Jaén. Tot el que va relacionat amb les publicacions científiques de l'àmbit social tenen uns tempos molt lents. El cas és que avui ha sortit ja publicat l'article, i com sempre és un motiu de molta alegria.
Es tracta d'una recerca al voltant de la recepció que va tenir el pessebre d ela Plaça de la Vila de Vilanova de l'any 2021. Ja va sortir un article divulgatiu, fruit d'aquest mateix treball, en la darrera revista Naixement que publica la Federació Catalana de pessebristes i properament la revista Caramella de cultura i música populars també en publicarà un altre.
La revista Antropolgía experimental té el segell de qualitat de la FECYT, està indexada en diverses bases de dades com CARHUS plus+18. Que el pessebrisme vaig fent-se lloc com a tema de recerca científica en aquesta mena de publicacions és molt important de cara a donar-nos rellevància, especialment en aquests moments en que volem que sigui reconegut com a patrimoni immaterial de la humanitat.
Podeu trobar l'article en aquest enllaç.
Es tracta d'una recerca de caire etnogràfic, que pretén contextualitzar i interpretar els fets, més que no pas una recerca de caracter històric. Per això després de posar en ordre tota la documentació s'ha procedit a fer diverses entrevistes tant a pessebristes com a persones que podien aportar algun testimoni relacionat amb els pessebres.
Per tal de tenir una mirada àmplia sobre el pessebrisme a Castellar i no centrar la recerca únicament en el Grup pessebrista s'han explorat també els pessebres de l’Escola Immaculada, els pessebres que fa l’esplai Xiribec, els pessebres que es fan al centre excursionista i el pessebre que es munta a l’altar de la Capella de Montserrat. Malauradament dels pessebres que es feien a l’Escola Pia no en queda cap rastre documental.
L'excursionisme és una activitat humana de carcàter transversal. La podem vincular a moltes d'altres facetes de l'ésser humà i, tradicionalment un d'aquests vincles és amb l'espiritualitat popular. Portar imatges de la Mare de Déu de Montserrat a cims o avencs, posar creus als cims de les muntanyes i, sobre tot, instal.lar pessebres aquells indrets significatius de la comunitat. Són incomptables les entitats excursionistes que fan aquesta activitat pels voltants de Nadal.
A Castellar del Vallès, des de fa 58 anys, es porta un pessebre al cim del monòlit de la Castellassa de can Torras, al massis de la muntanya de sant Llorenç. Josep Llinares ens explicava com un grup de joves molt joves van proposar la idea als responsables del centre excursionista. Tot i que no hi havia escaladors a l'entitat, com que els joves acabaven de fer un curset d'escalada els van donar suport per iniciar aquesta aventura. El primer pessebre el va fer el mateix Josep amb un fanalet que va aconseguir i, com que no tenia vidre, va tallar un pot de Nescafé per poder fer-li un vidre.
El fet de que entre els membres del centre excusrionista hi havia diversos pessebristes va propiciar una de les particularitats d'aquesta aventura castellarenca, cada any el pessebre que es puja a la Castellassa és diferent. Aquest vincle entre pessebristes i excusrionistes ha portat també a que els pessebres de cada any s'hàgin conservat al local del centre excusrionista. Aquestes dues característiques fan especialment singular aquesta activitat.
Els pessebres han estat construïts per quatre membres de l'entitat: Gonçal López, Joan Muntada (que només el va fer un any), Albert Antonell i Josep Llinares. Antonell destacava que entre els autors es poden veure com a tres línies de traball diferents. En Gonçal feia uns pessebres molt "excursionistes" aprofitant elements propis d'aquesta activitat (una llanterna, una carmanyola, un plat, unes botes de muntanya). El propi Antonell explicava que la seva font d'inspiració per fer els pessebres eren objectes que trobava en brocanters. D'altra banda els pessebres de Josep LLinares tenen una inspiració molt més artística.
Finalment, Rafael Serra va explicar la seva experiència com a escalador que molts anys ha pujat el pessebre, sempre amb la mateixa motxilla vella d'en Josep Sors que aquest any han portat a un sabater per que la restauri. Els pessebres es fixen amb filferro en uns claus que ja hi ha instal.lats al cim. Passades les festes de Nadal els escaladors tornen a escalar la Castellassa per recuperar el pessebre. Al llarg dels anys s'han recuperat tots excepte tres. En Josep Llinares va anunciar que està tornant a fer els pessebres perduts a partir de les fotografies que hi ha.
Des del públic, la Maria Muntada va explicar el ritual propi d'aquesta activitat que va qualificar com a Festa Major del centre excursionista. El grup de joves de l'entitat s'encarrega de portar el pessebre a peu des de Castellar, el grup infantil s'opupa del tió o del patge reial que algun any ha assistit. Quan és l'hora de pujar el pessebre aquest passa per les mans de tots els assistents fins que el mes gran i el mes petit dels assistents el lliuren als escaladors. La pujada del pessebre es fa sempre dos caps de setmana abans de Nadal amb previsió de que si fa mal temps sempre hi ha un altre cap de setmana de marge. No s'ha hagut d'anul.lar mai l'activitat havent-se fet amb pluja neu i boira. Un detall molt important és que uns dies abans de fer la pujada del pessebre hi ha un grup que va anetejar el camí d'herbes per facilitar així la pujada de tota la gent.
L'activitat es va cloure amb la visita de tots els pessebres conservats i exposats a la sala del primer pis del Grup Pessebrista que van poder ser comentats pels ponents.
Aquest any, a l'exposició de pessebres de Castellar del Vallès he presentar un pessebre en el que explico gràficament les diferents fases de la història del pessebrisme.
A l'escena central podem veure la missa del gall de Greccio on sant Francesc va escenificar-hi un pessebre. El decorat, fet a l'estil del pessebre popular amb suro i molsa, està animat amb un es figures d'un dels fundadors de l'entitat, Antoni M. Castells, que feia més de setenta anys que no s'exposaven. Es tracta de figures delicades fetes de fang sense coure. Castells, ja als anys 50, es feia les figures per als seus pessebres de forma autodidacta.
Com que es tracta d'huna història que és, per damunt de tot, emocionant, he preparat aquests espais seguint un eix temàtic: l'emoció de fer el pessebre. Al llarg de deu setmanes podreu endinsar-vos en diferents moments de la història del pessebrisme, posant émfasi en una emoció.
En aquesta primera entrega escoltarem l'ALEGRIA del pessebre de Sant Francesc.
Podeu escoltar-ho seguint aquest enllaç
El divendres 10 de novembre a les 19h a l’església de Sant Pau del Camp de Barcelona (C/ de Sant Pau, 99, 08001 Barcelona)
El dimarts 12 de desembre a les 18:30h al Museu Diocesà de Barcelona (Av. de la Catedral, 4, 08002 Barcelona)
Tot i que des de la presentació de l'article fins a la publicació han passat 16 mesos, que al meu entendre son masses, és un orgull que una revista d'aquest nivell hagi valorat positivament un article sobre pessebrisme, en aquest cas que relaciona pessebre i art contemporani, analitzant els pessebres de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona.
La recerca sobre pessebrisme s'ha d'anar fent un lloc en els circuits de publicació científica, i mica en mica, cada vegada som més els investigadors que estem publicant en bones revistes. Tot plegat haurà de portar a que, en un futur no molt llunyà, les univesritats i els centres de recerca antropològica, artístics, sociològics vegin el pessebrisme com una matèria d'estudi que val la pena.
«Em sembla molt important i molt significatiu en aquest Nadal recuperar aquesta humanitat concreta de Jesús, en la qual Déu s’ho ha jugat tot.
Contemplant el Pessebre em pregunto, què podem haver fet malament perquè un missatge tan clar, tan positiu, tan humà, tan solidari, que posa la feblesa d’un nen al centre, sigui tan poc acceptat, fins al punt de treure’n la memòria dels edificis públics amb l’excusa de la societat laica. No és un crítica. És una pregunta feta a nosaltres mateixos com a cristians. Perquè la neutralitat institucional aparta el Pessebre, la representació tradicional de la història real que hi ha al darrera de la festa de Nadal, una història que és l’exaltació més gran que es pot fer de la humanitat? Perquè no veu alguna cosa de veritat en Jesucrist i el seu Evangeli, digna de ser almenys recordada? El nostre Parlament prefereix significar el Nadal amb un arbre amb llums i boles de colors, aliè a la nostra cultura fins fa ben poc. Tinc tot el respecte a la legitimitat de les institucions, però cal que com a cristians en siguem ben conscients i ens preguntem si hem fet poc creïble la vida i l’evangeli de Jesucrist.
[...]
El Pessebre ens fa tocar de peus a terra. Podem tenir expectatives semblants a les d’Isaïes, però Jesús i el Nadal sempre ens retorna a l’única manera segura i possible de fer les coses: a través de la humanitat, amb els seus problemes i els seus límits però també amb la seva grandesa».
Aquesta setmana he estat a Montgat i a Arenys de Mar parlant del Poema del Pessebre de Joan Alavedra i del Simbolisme del pessebre, respectyivament. A Montgat, un senyor em va explicar d'un pessebre fet per una veïna del poble a casa seva que diu que era espectacular i que l'iluminava generant una electròlisi amb una peça de llautó i una peça de plata submergits en una galleda d'aigua.
Després de 48 anys fent uns pessebres on a més de transmetre el missatge del Nadal, les monges del convent de Santa Clara a Ciutadella, transmetien missatges socials, culturals o mediambientals han decidit posar fi a a quest pessebre per impossibilitat de dedicar-se a fer-lo i a atendre les visites.
Els pessebres conventuals són una de les modalitats de pessebre més antigues que coneixem, arrelades als ordes religiosos que a la baixa edat mitjana van donar importància a la devoció del naixement de Jesús.
La noticia completa de la desaparició d'aquest pessebre la trobem aquí.
 |
| Pessebre del Santuari de Núria 2021. Grup pessebrista de Castellar del Vallès |
Al Museu del suro de Palafrugell es pot aprendre tot el que fa referència a l'extracció, manipulació i usos industrials del suro.
L'artista Perejaume ha utilitzat el suro pelegrí en divereses de les seves obres d'art.
 |
Perejaume Suro, 2000-2016 |
