Conferenciant: Enric Benavent Vallès. Doctor en antropologia i professor de la Facultat d'Educació social i Treball social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull. Investigador sobre pessebrisme.
Contacte: suroimolsa@gmail.com
----------------------------------------------------------------------------
Si vols programar una conferència sobre el pessebre, et proposo les següents:
El pessebre: trobada entre el sagrat i el profà
El pessebre és una representació plàstica del naixement de Jesús, de caràcter popular, en què es combinen de manera exemplar els plans sagrat i profà. Per això podem afirmar que el pessebre expressa de manera única el misteri de l’encarnació del Déu cristià, que es fa humà enmig de la quotidianitat humana. Aquest vincle entre el sagrat i el profà constitueix, probablement, la característica que caldrà preservar amb més cura en el pessebrisme del segle XXI.
Els pessebres populars ofereixen indicis clars per mantenir viva aquesta tensió simbòlica: mentre en un extrem del pessebre neix Jesús, en l’altre la filadora fila, el sembrador sembra i el pescador pesca. Fins i tot les figures del pessebre exhibeixen una indumentària diferenciada, indicant així el reconeixement de diversos rols dins d’un mateix escenari.
Tanmateix, el pessebrisme de les associacions tendeix, en alguns casos, a entrar en una dinàmica de desacralització. Una actualització poc curosa de la representació del relat del naixement pot portar a la dissolució del sagrat en el profà i, en conseqüència, a una banalització del missatge originari.
Aquest risc s’accentua en el context sociocultural actual, marcat per una davallada de les creences religioses i, sobretot, per un baix nivell de coneixement i formació en cultura religiosa. Més de la meitat de la població catalana declara no tenir creences religioses, i una proporció similar no rep cap mena de formació en matèria de religió.
Davant d’aquesta realitat, i tenint en compte que tant els visitants de les exposicions com els mateixos pessebristes formen part d’aquesta societat allunyada del coneixement de la religió, es plantegen diversos reptes per garantir que els dos plans ineludibles del pessebre —el sagrat i el profà— continuïn presents i plens de significat.
En aquesta conferència explorarem com el pessebre, expressió viva de la cultura popular catalana, pot continuar transmetent el seu missatge profund en una societat cada cop més secularitzada. Què passa quan el relat sagrat es dilueix? Com podem preservar la dimensió sagrada sense perdre la vitalitat creativa que caracteritza el pessebrisme?
----------------------------------
El simbolisme del pessebre: Del pessebre de Sant Francesc als pessebres de la plaça de Sant Jaume
Una tradició tan arrelada com el pessebre, de fet, va incorporant, al llarg de la història noves formes d’expressió. Des dels pessebres conventuals al pessebre populars de les cases, per no dir els diorames de pessebre. De vegades ens sorprenem per algunes propostes com les que es presenten a la Plaça de sant Jaume. Cal aprendre a interpretar aquests pessebres contemporanis seguint el fil de la tradició.
Farem un viatge al món del pessebre des del segle XIII al XXI assaborint els simbolismes que cada época aporta a aquest art tan popular.
----------------------------------------
“EL POEMA DEL PESSEBRE” DE JOAN ALAVEDRA.
Un pessebre d’exili
Joan Alavedra començà a escriure el poema El pessebre per acomplir el desig de la seva filla Maria.
Les circumstàncies polítiques impediren que pogués acabar el poema a casa seva. El manuscrit viatjà cap a l’exili en una maleta i va ser completat a França, on Alavedra i Pau Casals van compartir exili.
L’any 1944 el poeta lliura al músic el manuscrit i li demana que compongui un oratori a partir del text.
El text del poema “El pessebre” està ple de referències a l’exili.
La conferència aborda explicacions sobre l’exili de Joan Alavedra i Pau Casals, com es va acabar d’escriure el Poema del Pessebre a la Catalunya Nord, com Pau Casals es va entusiuasmar per posar-li música i com es van anar programant les primeres audicions de l’Oratori del Pessebre arreu del món.
Escoltarem alguns fragments de l’Oratori i el recitat d’alguns dels versos més emblemàtics del Poema.
Les circumstàncies polítiques impediren que pogués acabar el poema a casa seva. El manuscrit viatjà cap a l’exili en una maleta i va ser completat a França, on Alavedra i Pau Casals van compartir exili.
L’any 1944 el poeta lliura al músic el manuscrit i li demana que compongui un oratori a partir del text.
El text del poema “El pessebre” està ple de referències a l’exili.
La conferència aborda explicacions sobre l’exili de Joan Alavedra i Pau Casals, com es va acabar d’escriure el Poema del Pessebre a la Catalunya Nord, com Pau Casals es va entusiuasmar per posar-li música i com es van anar programant les primeres audicions de l’Oratori del Pessebre arreu del món.
Escoltarem alguns fragments de l’Oratori i el recitat d’alguns dels versos més emblemàtics del Poema.
----------------------------------------------