Avui hem presentat una comunicació al Congrés Català d'Antropologia 2026 celebrat a la Universitat de Barcelona. El simposi específic dedicat al pessebrisme comptava amb les següents comunicacions:
- Ramon Albornà Rovira: Ser Patrimoni Cultural Immaterial, una oportunitat i un repte per al Pessebrisme.
- Aitor Ortiz de Felipe: Procesos de documentación y catalogación del Belenismo en el marco del Patrimonio Inmaterial.
- Enric Benavent Vallès: El pessebrisme, entre el sagrat i el profà.
- Josep Fornés Garcia: Festa laica i neotradicionalisme. Ortodòxia i heterodòxia en l’acció festiva.
- Josefina Roma i Riu: Els infants descreguts i el Pessebre
- Ángel Peña Martín: Mi abuela trabajó en la fábrica de Ortigas. Un proyecto de investigación, creación y transmisión de nuestro patrimonio cultural belenista
- Jordi Montlló Bolart: Del taller a l’associació: l’evolució dels creadors de les figures de pessebre, en el marc del procés de la candidatura del pessebrisme com a patrimoni cultural immaterial.
- Maria-Antonia Martorell-Poveda: El saber viu del pessebrisme: comunitat, memòria i transmissió en clau de patrimoni
Ha estat un plaer poder escoltar totes aquestes mostres de recerca i reflexió al voltant del pessebrisme.
El contingut de la meva presentació es resumeix així:
Els pessebres populars ofereixen indicis clars per mantenir viva aquesta tensió simbòlica: mentre en un extrem del pessebre neix Jesús, en l’altre la filadora fila, el sembrador sembra i el pescador pesca. Fins i tot les figures del pessebre exhibeixen una indumentària diferenciada, indicant així el reconeixement de diversos rols dins d’un mateix escenari.
Tanmateix, el pessebrisme de les associacions tendeix, en alguns casos, a entrar en una dinàmica de dessacralització. Una actualització poc curosa de la representació del relat del naixement pot portar a la dissolució del sagrat en el profà i, en conseqüència, a una banalització del missatge originari.
Aquest risc s’accentua en el context sociocultural actual, marcat per una davallada de les creences religioses i, sobretot, per un baix nivell de coneixement i formació en cultura religiosa. Més de la meitat de la població catalana declara no tenir creences religioses, i una proporció similar no rep cap mena de formació en matèria de religió.
Davant d’aquesta realitat, i tenint en compte que tant els visitants de les exposicions com els mateixos pessebristes són part d’aquesta societat allunyada el coneixement de la religió, es plantegen diversos reptes per garantir que els dos plans ineludibles del pessebre —el sagrat i el profà— continuïn presents i plens de significat.
